Un any de BLW

Versión en español tras la línea de puntos 

Hola !

Fa un temps us vaig compartir en aquest post la nostra experiència amb el baby led weaning, on us explicava com havíem començat amb el mètode, i les complicacions que ens havien sorgit.

Ara tot just fa un any que vam deixar la lactància materna exclusiva per introduir l'alimentació complementària, i durant aquest any, hem passat èpoques de tot tipus, i d'això és del que us parlaré en aquest post, de les etapes per les quals hem passat en un any de BLW. 

En l'etapa inicial el petit explorador mostrava interès per tots els tipus d'aliments, tastava tot allò que li oferia, descobrint noves textures i sabors i entrenava la seva capacitat de gestionar l'aliment i posteriorment d'empassar-lo. 

Passada aquesta etapa inicial de tastar, va venir l'etapa de menjar "súper bé ", o millor dit, va venir la fase de menjar a dojo. En aquesta etapa el petit explorador ingeria grans quantitats d'aliments, ja fossin verdures, cereals, fruites o proteïnes. Semblava que tot li agradava i feia goig veure'l menjar. 

Posteriorment va arribar a l'etapa de no menjar res de res. Va passar de menjar molt, a enfadar-se amb el menjar i llençar-lo tot a terra. Inclús llençava aquells aliments pels quals havia mostrat predilecció, i ja no els volia ni veure. A aquesta etapa se l'hi diu vaga de fam i en aquest any n'hem passat moltes d'aquestes vagues. Algunes d'elles han coincidit amb refredats o gastritis, però algunes d'altres han aparegut sense causa aparent. Per la meva experiència he pogut comprovar que una vaga de fam pot durar des de dies, a una setmana, i que de cop i volta sembla que la gana i l'interès pel menjar es restableix, i el mètode sembla tornar a funcionar. 

Durant aquestes etapes de vaga de fam li segueixo oferint aliments, i intento confiar en la seva capacitat natural d'autoregulació, i en el seu instint de gana i sacietat, però reconec que de vegades em costa assumir que no mengi, i em poso pesada i li pregunto fins a tres vegades si de veritat no en vol per assegurar-me que és un no rotund, quan amb el primer no n'hi hauria d'haver prou. Val a dir que, seguint les recomanacions de la OMS, i de l'Associació española de pediatria entre d'altres organismes oficials, continuem amb la lactància materna a demanda, així que sé del cert que les seves necessitats nutricionals queden cobertes malgrat alguns dies no ingereixi grans quantitats d'aliments diferents a la meva llet.

També hem passat etapes en les quals el petit explorador tansols ha volgut menjar un grup concret d'aliments, i de les altres coses res de res. Per exemple hem passat l'etapa de la proteïna, la del tomàquet, la de la pasta, la del cogombre, la de l'alvocat, la del mango, la de la mandarina... i en cada una d'aquestes etapes es podia alimentar repetidament d'un aliment i no se'n cansava. 

En Julio Basulto al seu llibre "Se me hace bola", diu que si observéssim la seva ingesta en un període llarg en el temps, veuríem com al final la seva dieta ha sigut equilibrada i ha menjat de tots els grups d'aliments. Jo no he fet una valoració exhaustiva i no sé si realment aquest fet es compleix en tots els casos, però vull creure que si. Deixeu-me recalcar que quan practiquem el BLW sempre hem de deixar a l'abast del nen aliments variats i saludables. A part en aquest estudi conclouen que aquells bebès que segueixen el BLW tenen menys valors d'índex de massa corporal i realitzen eleccions alimentàries més saludables.

Actualment el petit explorador té 20 mesos, està sa i bé de pes, i menja variat, tot i que si veu olives o fuet, es torna boig i en menjaria sense parar. Potser hem fet malament en deixar-li tastar, ja que aquests no són aliments saludables si es consumeixen cada dia, i li hem hagut de limitar, amagant-los. 

I és que amb el BLW m'he trobat en el fet que com que ell està acostumat a menjar el mateix que nosaltres mengem, el dia que hi ha allioli, o que esmorzem un entrepà de fuet, o qualsevol altre aliment que per ell no és adequat s'emprenya molt si li dius que ell no en pot menjar, ja que no ho entén i, o bé li acabem donant, o bé ens hem d'amagar i menjar-ho a la cuina, però això no sempre és possible, així que seguint aquest mètode, normalment acabes canviant els teus hàbits alimentaris. 

En definitiva diria que la nostra experiència durant aquest any de BLW ha sigut fluctuant, o com diu en Basulto: "erràtica e impredictible". Hi ha hagut èpoques en què sabut perfectament què voldria menjar i què deixaria al plat, èpoques en què no ha volgut res de res, i també hi ha hagut algunes èpoques en les quals ho ha devorat tot, malgrat que aquestes han sigut l'excepció. 

Però estiguem en l'etapa en la que estiguem, és molt satisfactori veure'l menjar, veure com sap fer servir els coberts, veure com és capaç de triar un pèsol, o un tros de carabassó, o com torna a tastar els espinacs sempre que n'hi ha encara que sap que no li agraden, o la llimona, ja que sent curiositat, i li encanta descobrir nous sabors i aliments. 

També és fascinant veure com és capaç d'obrir la nevera i demanar-te el què vol. Coneix els noms dels aliments i sap dir-te amb convicció si li vénen de gust o no. Normalment el deixo triar entre diverses opcions, i li vaig preguntant: vols maduixa?, vols mandarina?, vols plàtan? i ell em va dient sí o no, i de tot el que li dic sempre acaba triant alguna cosa. 

En general estic molt contenta en haver triat aquest mètode d'alimentació, perquè és respectuós amb el seu desenvolupament, i amb la seva capacitat natural de regulació de la gana i de les necessitats nutricionals, perquè afavoreix i reforça la seva capacitat de presa de decisions, i  perquè fomenta una bona relació amb el fet de menjar. D' altra banda és molt còmode en l'àmbit d'organització familiar, perquè només adaptant una mica el menú de la família ja tinc el menjar preparat i no he d'estar pendent de fer barreges i preparats, ni escalfar i, sobretot, no he de barallar-me perquè s'empassi un puré.

També val a dir que ara ja quasi no hem de recollir menjar del terra, ja que ja ha deixat enrere l'etapa del parabrisa, però de tant en tant encara té la necessitat d'esclafar els aliments amb les dues mans, per veure què passa.

Fins al proper post! 

---------------------------------------------------------------------------------

UN AÑO DE BLW

¡ Hola !

Hace un tiempo os compartí en este post nuestra experiencia con el baby led weaning, donde os contaba cómo habíamos comenzado con el método, y las complicaciones que nos habían surgido. Ahora justo hace un año desde que dejamos la lactancia materna exclusiva para introducir la alimentación complementaria, y durante este año hemos pasado por épocas de todo tipo, y de esto es de lo que os hablaré en este post, de las fases por las que hemos pasado en un año de BLW.  

En la etapa inicial, el pequeño explorador, mostraba interés por todos los tipos de alimentos. Probaba todo lo que le ofrecía descubriendo nuevas texturas y sabores y entrenando su capacidad de gestionar el alimento y posteriormente tragárselo. 

Pasada esta etapa inicial de probarlo todo, vino la fase de comer "súper bien "o, mejor dicho, la fase de comer por los codos. En esta etapa el pequeño explorador ingería grandes cantidades de alimentos, ya fuesen verduras, cereales, frutas o proteínas. Parecía que le gustaba todo y era un placer verlo comer.

Posteriormente llegó la etapa de no comer nada de nada. Pasó de comer mucho a enfadarse con la comida y tirarla toda al suelo. Incluso tiraba aquellos alimentos por los que hasta entonces había mostrado predilección, y ya no los quería ni ver.  A esta etapa se la conoce como huelga de hambre y en este año hemos pasado unas cuantas de estas huelgas. Algunas de ellas han coincidido con resfriados o gastroenteritis, pero algunas otras han aparecido sin causa aparente. Por mi experiencia he podido comprobar que una huelga de hambre puede durar de días hasta una semana y que de golpe parece que el hambre y el interés por la comida se restablece y que el método vuelve a funcionar.

Durante estas etapas de huelga de hambre yo le sigo ofreciendo alimentos, y intento confiar en su capacidad natural de autorregulación y en su instinto de hambre y saciedad, pero reconozco que a veces me cuesta asumir que no coma y me pongo pesada y le pregunto hasta tres veces si de verdad no quiere comer, par asegurarme que el no es un no consciente, cuando con el primer no ya tendría que ser suficiente. Cabe decir que siguiendo la recomendación de la OMS, y de la Asociación española de pediatría, entre otros organismos oficiales, seguimos con lactancia materna a demanda, así que sé del cierto que sus necesidades nutricionales quedan cubiertas a pesar de que algunos días no ingiera grandes cantidades de alimentos diferentes a mi leche. 

También hemos pasado por  etapas en las que el pequeño explorador sólo ha querido comer un grupo de alimentos, y de las demás cosas nada de nada. Por ejemplo hemos pasado la etapa de la proteína, la del tomate, la de la pasta, la del pepino, l del aguacate, la del mango, la de la mandarina....y en cada una de estas etapas se podía alimentar repetidamente del mismo alimento sin cansarse de él. 

Julio Basulto en su libro "Se me hace bola", comenta que si observamos su ingesta en un periodo largo en el tiempo veríamos como al final su dieta ha sido equilibrada y el niño ha comido de todos los grupos de alimentos. Yo no he podido hacer una valoración exhaustiva, y no sé si realmente este hecho se cumple en todos los casos, pero quiero creer que sí. Dejadme recalcar que cuando practicamos el BLW siempre debemos poner al alcance del niño alimentos variados y saludables. A parte en este estudio concluyen que aquellos bebés que siguen el BLW tienen menos valores de índice de masa corporal y realizan elecciones alimentarias más saludables.

Actualmente el pequeño explorador tiene 20 meses, está sano y bien de peso, y come de forma variada, aunque si ve aceitunas o longaniza se vuelve loco y comería sin parar. Quizás hemos hecho mal en dejarlos probar, ya que estos no son alimentos saludables si se consumen a diario, y por este motivo se los tenemos que limitar y esconderlos. 

Y es que con el BLW me he encontrado con el hecho de que como él está acostumbrado a comer lo mismo que nosotros comemos, el día que hay allioli, o que desayuno un bocadillo de longaniza, o cualquier otro alimento que para él no es adecuado, se enfada muchísimo si le dices que él no puede comer, ya que no lo entiende, y o bien se lo acabamos dando, o nos lo tenemos que comer a escondidas, y eso no es siempre posible. Así que siguiendo este método normalmente acabas cambiando tus hábitos alimentarios. 

En definitiva diría que nuestra experiencia durante este año de BLW ha sido fluctuante, o como dice Basulto: "errática e impredecible". Ha habido épocas en las que he sabido perfectamente qué alimentos querría comer y cuales dejaría en el plato, épocas en las que no ha querido nada de nada, y también ha habido algunas épocas en las que lo devoraba todo, a pesar de que estas han sido la excepción. 

Pero estemos en la etapa que estemos, es muy satisfactorio verlo comer, verlo como sabe utilizar los cubiertos, ver cómo es capaz de elegir comerse un guisante o un trozo de calabacín, o cómo vuelve a probar las espinacas siempre que las cocino, y que aunque no le gusten las vuelve a probar porque siente curiosidad y le encanta descubrir nuevos sabores y alimentos. 

También es fascinante ver cómo es capaz de abrir el frigorífico y pedirte o coger aquello que quiere. Conoce los nombres de los alimentos y puede decirte con convicción si le apetecen o no. Normalmente le dejo elegir entre varias opciones, y le voy preguntando: ¿quieres fresas? ¿ quieres mandarinas? ¿ quieres plátano? y él me va diciendo sí o no, y de todo lo que le propongo siempre acaba eligiendo alguna cosa. 

En general estoy muy contenta de haber elegido este método de alimentación, porque es respetuoso con su desarrollo y con la capacidad natural de regulación del hambre y de las necesidades nutricionales, porque favorece y refuerza su capacidad de toma de decisiones y porque fomenta una buena relación con el acto de comer. Por otro lado también es muy cómodo en el ámbito de organización familiar, ya que solamente adaptando un poco el menú de la família ya tengo la comida preparada y no tengo que estar pendiente de hacer purés o mezclas, y tampoco tengo que estar peleándome para que se trague un puré. 

Cabe decir que actualmente ya casi no tengo que recoger comida del suelo, ya que ya ha dejado atrás la etapa del parabrisas, pero de vez en cuando aún siente la necesidad de chafar los alimentos con las dos manos para ver qué pasa.

Hasta el próximo post! 

Objectiu 2016: Recuperar el sòl pèlvic

Versión en español tras la línea de puntos 

Hola!

Comencem un nou any i amb aquest normalment ens marquem nous objectius i propòsits, com no pot ser d'una altra manera, sempre buscant millorar. 

Aquest any un dels meus principals objectius és el de recuperar el to muscular del meu sòl pèlvic. 

Durant el part, el periné femení pateix una demanda extrema de pressió i tensió. Es tracta d'una experiència que tot i ser fisiològica o de curta duració pot deixar seqüeles importants. 
El periné està format per músculs que tenen la capacitat de contraure's i relaxar-se. Aquests músculs es distendeixen durant el part, sobretot durant l'expulsiu, que és el moment en què el cap del bebè es recolza sobre la capa muscular, però depenent del mode en què el bebè surt, (sortida molt ràpida o molt llarga, gran nombre de pujos amb inspiració bloquejada, pressió manual sobre l'úter, us d'instrumental, pràctica d'episiotomia) els músculs i lligaments es poden lesionar, ocasionant disfuncions com incapacitat de retenir l'orina, prolapses, o alteracions motores. 

En conseqüència, rere el part, s'ha de recuperar el sòl pèlvic, de manera que sigui capaç de sostenir activament les vísceres de la part inferior de l'abdomen, i capaç d'evitar les incontinències. Per aquest motiu, la principal qualitat a recuperar, serà la tonicitat muscular. 

El meu part va ser un part vaginal amb epidural, fins al punt que l'anestèsia va impossibilitar que els pujos fossin efectius. A part vaig patir la maniobra de Kristeller, totalment desaconsellada ,ja que exerceix un excés de pressió extra i descontrolada sobre el sòl pèlvic i sobre el nadó. També vaig patir una episiotomia, per sort no molt gran. Aquests fets han ocasionat que pateixi incontinència d'esforç, i flaccidesa de la musculatura del terra de la pelvis. 

Quan vaig ser mare, un cop passada la quarantena, vaig començar a assistir a classes d'hipopressius, però després el petit explorador va començar amb el moviment i cada cop se'm feia més difícil assistir amb ell a les classes i ho vaig deixar. A part, a casa tampoc trobava el moment per posar-me a fer els exercicis i, per tant, no vaig aconseguir els resultats desitjats. Així que aquest cop si, el meu objectiu durant aquests 6 mesos vinents és el de posar-me les piles per enfortir i recuperar el meu sòl pèlvic ,per evitar la incontinència i per prevenir problemes de cara a un possible nou embaràs.

Quan les condicions del part han sigut dolentes, hi ha incontinència imperiosa, o incontinència fecal, o símptomes de problemes de suport visceral, el més indicat és fer una visita a un centre especialitzat en recuperació del sòl pèlvic per fer una valoració exhaustiva i un tractament adequat al tipus de problemàtica. Com que jo no tinc una disfunció greu, seguiré el meu propi planning, tot i que no descarto fer una visita a un fisioterapeuta especialista en sòl pèlvic, perquè em valori i orienti. 

A priori, i fins que no visiti a un especialista el meu planning de recuperació consistirà en:

1. Exercicis hipopressius: 3 cops a la setmana. Els hipopressius són uns exercicis que treballen la musculatura pèlvica i abdominal en diferents posicions, mitjançant l'acció del diafragma, amb pauses respiratòries. Aquests exercicis disminueixen la pressió de la cavitat abdominal, afavorint l'acció de succió dels òrgans abdomino-pelvians a causa de la contracció diafragmàtica. Els hipopressius són molt eficaços en l'augment del to muscular de la pelvis i l'abdomen, la millora de la diàstasi abdominal, la pèrdua de volum abdominal, i la millora de la consciència corporal. 

2. Exercicis de Kegel: cada dia, 200 repeticions en 4 cicles de 50. Els exercicis de Kegel són exercicis de contracció i relaxació voluntària de la musculatura vaginal i anal, amb l'objectiu d'incrementar la seva força i resistència. Són exercicis que es poden realitzar en qualsevol lloc i qualsevol moment, com per exemple al cotxe o a la oficina. 

 

3. Utilització de pessaris o cons vaginals : cada dia 30 minuts si la musculatura és capaç de subjectar-lo durant aquest temps, o en el seu defecte, fins que caiguin. Els pessaris i els cons vaginals són uns dispositius de silicona de diferents formes i pes, que s'introdueixen a la vagina i s'han de mantenir amb la contracció involuntària de la musculatura del periné. A mesura que es guanya força es pot anar augmentant gradualment de temps o de pes. En aquesta pàgina o en aquesta altra es poden comprar pessaris i hi ha aquesta taula que especifica quins tipus estan indicats per cada disfunció. En aquesta altra pàgina es poden comprar els cons vaginals, que són els que jo utilitzaré. 

4. Exercicis d'integració global: és important que a part de treballar la musculatura del periné es treballi també el cos en general, ja que aquesta musculatura està relacionada amb diverses funcions orgàniques. Els principals grups musculars a treballar són els abdominals mitjançant tècniques no hiperpressives, els glutis, i els adductors, però no oblidem que el cos és una unitat i s'ha de treballar en la seva globalitat. 

En l'àmbit general, hi ha un gran desconeixement d'aquesta part tan important de l'anatomia de la dona, de la que s'ha de procurar mantenir un bon estat per evitar incontinències, relacions sexuals doloroses, males cicatritzacions o prolapses. És important que les dones prenguem consciència sobre l'estat del nostre sòl pèlvic i el cuidem. La integritat física del periné conduirà a un major benestar i a un augment de l'autoestima com a dona, a part de a la prevenció dels problemes anteriorment citats, per això és tan important el tractament de la musculatura del sòl pèlvic abans, durant i després del part, per prevenir els seus trastorns i disfuncions. 

I tu, t'has marcat objectius per aquest 2016? 

Si? Doncs a per ells !

     ------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Objetivo 2016: Recuperar el suelo pélvico

¡Hola!

Comenzamos un año nuevo y con éste, normalmente nos marcamos nuevos objetivos y propósitos, como no puede ser de otra forma, siempre buscando mejorar.  

Este año uno de mis principales objetivos es el de recuperar el tono muscular de mi suelo pélvico. 

Durante el parto, el periné femenino sufre  una demanda extrema de presión y tensión. Se trata de una experiencia que a pesar de ser fisiológica o de corta duración puede dejar secuelas importantes.
El periné está formado por músculos que tienen la capacidad de contraerse y relajarse. Estos músculos se distienden durante el parto, sobretodo durante el expulsivo, que es le momento en que la cabeza del bebé se apoya sobre la capa muscular, pero dependiendo de la manera en que el bebé sale   (salida muy rápida o muy larga, gran número de pujos con inspiración bloqueada, presión manual sobre el útero, uso de instrumental, práctica de episiotomía), los músculos y ligamentos se pueden lesionar, ocasionando disfunciones como incapacidad de retener la orina, prolapsos,o alteraciones motoras. 

En consecuencia, tras el parto, se tiene que recuperar el suelo pélvico, de manera que sea capaz de sostener activamente las vísceras de la parte inferior del abdomen, y capaz de evitar las incontinencias. Por este motivo, la principal cualidad a recuperar, será la tonicidad muscular. 

Mi parto fue un parto vaginal con epidural, hasta el punto que la anestesia imposibilitó que los pujos fuesen efectivos. Además sufrí la maniobra de Kristeller, totalmente desaconsejada, ya que ejerce un exceso de presión extra y descontrolada sobre el suelo pélvico y sobre el bebé. También sufrí una episiotomia, por suerte no muy extensa. Estos hechos han ocasionado que  sufra  incontinencia de esfuerzo, y flacidez de la musculatura del suelo de la pelvis. 

Una vez pasada la cuarentena comencé a asistir a clases de hipopresivos, pero cuando el pequeño explorador comenzó con el movimiento me costaba asistir con él a las clases y lo acabé dejando de lado. A parte, en casa tampoco encontraba el momento de ponerme a hacer los ejercicios y por lo tanto, no conseguí los resultados deseados.  Así que esta vez sí, mi objetivo durante los próximos 6 meses es el de ponerme las pilas para fortalecer y recuperar el suelo pélvico para evitar la incontinencia y para prevenir problemas de cara a un posible nuevo embarazo. 

Cuando las condiciones del parto han sido malas, cuando hay incontinencia imperiosa o incontinencia fecal, o síntomas de problemas de soporte visceral, es imprescindible realizar una visita en un centro especializado en recuperación del suelo pélvico para obtener una valoración exhaustiva y un tratamiento adecuado al tipo de problemática. 

Como yo no tengo una disfunción grave, seguiré mi propio planning, aunque no descarto realizar una visita a un fisioterapeuta especialista del suelo pélvico para que me valore y oriente. 

A priori, hasta que no visite a un especialista, mi planning de recuperación consistirá en:

1. Ejercicios hipopresivos: 3 veces a la setmana. Los hipopresivos son unos ejercicios que trabajan la musculatura pélvica y abdominal en diferentes posiciones mediante la acción del diafragma y con pausas respiratorias. Esos ejercicios disminuyen la presión de la cavidad abdominal, favoreciendo la acción de succión de los órganos abdomino-pelvianos a causa de la contracción diafragmática. Loa hipopresivos son muy eficaces para aumentar el tono muscular de la pelvis y abdomen, para mejorar la  diastasis abdominal, para la pérdida de volumen abdominal, y para mejorar la conciencia corporal. 

2. Ejercicios de Kegel: cada día, 200 repeticiones en 4 ciclos de 50. Los ejercicios de Kegel son ejercicios de contracción y relajación voluntaria de la musculatura vaginal y anal, con el objetivo de incrementar su fuerza y resistencia. Son ejercicios que se pueden realizar en cualquier lugar y cualquier momento, como por ejemplo en el coche o la oficina. 

 

3. Utilización de pesarios o conos vaginales : cada dia 30 minutos si la musculatura es capaz de sujetarlo durante este rato, o en su defecto hasta que caigan. Los pesarios y los conos vaginales son unos dispositivos de silicona de diferentes formas y peso, que se introducen en la vagina y se tienen que mantener mediante la contracción involuntaria de la musculatura del periné. A medida que se gana fuerza se puede ir aumentando gradualmente de tiempo o de peso. En esta página o en ésta otra  se pueden comprar pesarios y hay una tabla que especifica qué tipos están indicados para cada disfunción. En esta otra página se pueden comprar los conos vaginales, que son los que yo usaré. 

4. Ejercicios de integración global: es importante que a parte de trabajar la musculatura del periné se trabaje también el cuerpo en general, ya que esta musculatura está relacionada con diversas funciones orgánicas. Los principales grupos musculares a trabajar son los abdominales, mediante técnicas ni hiperpresivas, los glúteos, y los aductores, pero no olvidemos que el cuerpo es una unidad y se tiene que trabajar en su globalidad. 

En el ámbito general, hay un gran desconocimiento de esta parte de la anatomía de la mujer tan importante, de la que hay que procurar mantener un buen estado para evitar incontinencias, relaciones sexuales dolorosas, malas cicatrizaciones, o prolapsos. Es importante que las mujeres tomemos conciencia sobre el estado de nuestro suelo pélvico y lo cuidemos. La integridad física del periné conducirá a un mayor bienestar y a un aumento de la autoestima como mujer, a parte de a la prevención de los problemas anteriormente citados. Por este motivo es tan importante el tratamiento de la musculatura del suelo pélvico antes, durante, y después del parto, para prevenir sus trastornos y disfunciones. 

Y tu, ¿ te has marcado objetivos para este 2016?

¿ Sí? ¡ Pues a por ellos !

L'explosió del llenguatge

Versión en español tras la línea de puntos


Hola de nou !

Aquesta setmana el meu petit gran tresor ha fet 18 mesos i des de fa unes setmanes que estem en una etapa molt divertida i emocionant, ja que està aprenent a parlar, i cada dia em sorprèn amb alguna paraula nova.

El procés d'aprendre a parlar comença dins l'úter, sobre la setmana 24, que és quan el fetus ja pot sentir sons, així que els nadons ja estan acostumats al llenguatge des dels primers dies de vida, i en néixer prefereixen l'entonació del seu idioma matern abans que d'altres no coneguts. 

La parla infantil o idioma infantil és la manera en què totes les mares del món parlem als nostres bebès. En escoltar les paraules de la mare que allarga les vocals, el bebè va fent-se un mapa acústic del seu idioma matern i repetint les paraules, la mare ajuda al bebè a aprendre-les. El que fem les mares instintivament és comunicar el essencial de l'idioma.

A part, els bebès prenen consciència de si mateixos i del món que els envolta observant i escoltant a les persones que tenen al voltant, per això és important que quan ens comuniquem amb un bebè, el tò de veu sigui agradable, ja que encara que els bebès no entenguin el significat de les paraules, sí que entenen l'entonació, la música i el ritme amb què es pronuncien. L'ideal és dirigir-se als bebès amb frases curtes però correctes i també és important anar-los explicant el que es farà a continuació, ja que d'aquesta manera s'afavoreix el desenvolupament lingüístic de lactant i també es contribueix a que es senti com un participant actiu i respectat. 

Cantar també és una bona manera d'estimular la comunicació. A part  d'afiançar el vincle que mantenim amb el nostre fill i a comunicar-li el nostre amor, la música pot ajudar al bebè a relaxar-se, i se sap que els ritmes inherents a la música, afavoreixen el seu desenvolupament emocional i intelectual. Els jocs i les cançons de la infància són molt importants en el procés d'adquisició d'habilitats. i independentment del que li diguis o li cantis, el que és important és que ell senti la teva veu.

Naixem amb la capacitat d'aprendre a parlar qualsevol llengua del món. Els bebès fins als 6 mesos tenen la capacitat de distingir els sons de qualsevol idioma, per això es consideren oients universals, i si se'ls exposa a un segon idioma durant aquest període, poden aprendre els sons d'ambdues llengües, però aquest fet es perd cap als 10 mesos, ja que el cervell del bebè comença a filtrar els sons que no escolta al seu entorn i sel.lecciona només els del seu idioma. 

La imitació és el principal motor en l'aprenentatge d'un idioma. Abans d'aprendre a dir una paraula, els bebès imiten els sons de l'idioma que escolten al seu entorn. Cap als 9 mesos comença el balbuceig i per tant la capacitat per reproduir sons. Al principi els bebès de totes les cultures balbucegen igual, però a posteriori els sons del llenguatge es van limitant i se centren en els del seu idioma matern. En jugar amb els sons també escolten el que diuen i a això se li diu associació de sons i boca. Recordo com en aquesta etapa el Petit explorador mirava atentament la meva boca quan li parlava i jugava amb els sons que era capaç de produir. Sobre els 12 mesos ja era capaç d'imitar els sons d'alguns animals com el gos, el gat, la vaca, o el soroll del motor dels cotxes. 

El llenguatge no verbal, l'expressió corporal, facial, gestual, el to de veu i la mirada, també són elements importants per a la comunicació. Als 10 mesos els bebès reconeixen l'expressió del rostre dels seus pares, i saben que les emocions s'expressen tant amb la cara com amb la veu, i que l'entonació i l'expressió han de concordar. També saben com utilitzar el somriure  Molt abans de què el bebè aprengui a parlar ja sap que la comunicació és molt més que sons i paraules i que una gran part de les emocions, intencions i desitjos es poden transmetre mitjançant gestos. És curiós com durant aquesta etapa he observat com el Petit explorador es mira al mirall mentre plora, o es planta davant el mirall i gesticula mentre es mira la seva expressió. També li criden molt l'atenció els demés nens quan ploren. 

Senyalar és un gest de comunicació únic dels humans, i és també la manera en què els humans aprenen els noms de les coses. Assenyalar representa un gran pas mental per al bebè, ja que el seu cervell entén que el que importa no és la mà, sinó l'objecte al que senyala. Cap altra espècie de la natura, ni tan sols els primats, entén el que volen dir els humans en senyalar. Miren el dit, però no al que senyala. Amb el Petit explorador passem moltes estones assenyalant objectes i repetint els seus noms. A part dels objectes de la vida qüotidiana, ens han anat molt bé els contes amb imatges reals com ara aquests. 

        

Després de l'any el bebè comença l'apassionant pas de l'articulació de sons a la pronunciació de paraules. Als primers 18 mesos, el nen compta amb un vocabulari actiu d'entre 50 i 100 paraules de les quals el 70%  són noms de coses que coneixen de la seva vida diària, com el menjar i les parts del cos o els noms de les persones que els envolten. En aquesta etapa del desenvolupament el cervell del bebè està ocupat associant sons amb paraules, i després amb significat, intentant comprendre el llenguatge. És molt emocionant quan el bebè diu per primer cop mama i papa, i molt divertit quan comença a anomenar els noms de les coses. Una de les paraules més divertides per nosaltres en aquests moments és mandarina, o manana com diu el petit explorador. També vam riure molt quan va començar a intentar dir patata. 

I entre els 18 mesos i els 2 anys, té lloc un esdeveniment que es coneix com l'explosió del llenguatge, que és l'etapa en la que ara ens trobem. De sobte entenen la idea de què tot té un nom i els sons que han estat practicant i els significats que els hi han atribuït es conecten. Durant l'explosió del llenguatge els nens passen de l'articulació de paraules aïllades al desenvolupament de  mini frases de dues paraules. En aquesta etapa el bebè aprèn com a mínim una paraula nova cada 90 minuts i quan compleixen 2 anys solen usar unes 300 paraules, i n'entenen unes 1000, però la pronunciació encara està lluny de ser perfecte i sovint cal algú proper al nen per traduir. 

Aquests dos primers anys són el moment crític per aprendre un idioma, i la interacció primerenca amb els pares, és la llavor per a l'adquisició dels seus dots de comunicació, ja que els bebès aprenen a parlar mirant i imitant als adults del seu entorn, que sovint es veuen reflectits en els actes, gestos i paraules dels seus fills. 

L'animal humà és l'únic que compta amb el do de la parla i el llenguatge és una part fonamental de l'ésser humà que ens permet expressar sentiments, recordar el passat i imaginar el futur. Quan els nens comencen a parlar el seu món interior es fa visible, els seus jocs canvien quan el llenguatge apareix, la imaginació floreix i són capaços d'expressar sentiments. 

I imaginant, cantant i descobrint noves paraules i conceptes el Petit explorador i jo us desitgem que tingueu unes molt bones festes, i que el 2016 sigui un any plè de noves fites i il.lusions. 

           -------------------------------------------------------------------------------------------------------

La explosión del lenguaje

¡ Hola de nuevo !

Esta semana mi pequeño gran tesoro ha cumplido 18 meses y des de hace unas semanas que estamos en una etapa muy divertida y emocionante, ya que está aprendiendo a hablar, y cada día me sorprende con alguna palabra nueva. 

El proceso de aprender a hablar comienza dentro del útero, sobre la semana 24, que es cuando el feto ya puede sentir sonidos, así que los recién nacidos ya están acostumbrados al lenguaje des de los primeros días de vida, y al nacer prefieren la entonación de su idioma materno antes que otro no conocido. 

El habla infantil o idioma infantil es la manera en que todas las madres del mundo hablamos a nuestros bebés. Al escuchar las palabras de su madre que alarga las vocales, el bebé va realizando un mapa acústico de su idioma materno, y repitiendo las palabras, la madre ayuda al bebé a aprenderlas. Lo que hacemos las madres instintivamente es comunicar lo esencial del idioma. 

A parte, los bebés toman conciencia de sí mismos y del mundo que les rodea, observando y escuchando a las personas que tienen a su alrededor, por este motivo  es importante que cuando nos comuniquemos con un bebé el tono de voz sea agradable, ya que aunque los bebés no entiendan el significado de las palabras, sí entienden la entonación, la música y el ritmo con que se pronuncian.

Lo ideal es dirigirse a los bebés con frases cortas pero correctas y también es importante irles contando lo que se hará a continuación, ya que de esta manera favorecemos el desarrollo lingüístico del lactante y también contribuimos a que se sienta como un participante activo y respetado. 

Cantar es también una buena manera de estimular la comunicación. A parte  de afianzar el vínculo que mantenemos con nuestro hijo, y a comunicarle nuestro amor, la música puede ayudar al bebé a relajarse y también se sabe que los ritmos inherentes a la música, favorecen su desarrollo emocional e intelectual. Los juegos y las canciones de la infancia son muy importantes en el proceso de adquisición de habilidades, y independientemente de lo que le digas o le cantes, lo importante es que oiga tu voz. 

Nacemos con la capacidad de aprender cualquier lengua del mundo. Los bebés hasta los 6 meses tienen la capacidad de distinguir los sonidos de cualquier idioma, por eso se consideran los oyentes universales, y si se les expone a un segundo idioma durante este periodo, pueden aprender los sonidos de ambas lenguas, pero este hecho se pierde sobre los 10 meses, ya que el cerebro del bebé empieza a filtrar los sonidos que no escucha en su entorno y selecciona solamente los de su idioma. 

La imitación es el principal motor en el aprendizaje de un idioma. Antes de aprender a decir una palabra los bebés imitan los sonidos del idioma que escuchan en su entorno. Hacia los 9 meses comienza el balbuceo y por tanto la capacidad de reproducir sonidos. Al principio los bebés de todas las culturas balbucean igual, pero luego los sonidos del lenguaje se van limitando y se centran en los de su idioma materno. Al jugar con los sonidos también escuchan lo que dicen y a este hecho se le conoce como asociación de sonidos y boca. Recuerdo como en esta etapa el Pequeño explorados miraba atentamente mi boca cuando le hablaba, y jugaba con los sonidos que era capaz de producir. Sobre los 12 meses ya era capaz de imitar los sonidos de algunos animales como el perro, el gato ,la vaca o el ruido del motor de los coches. 

El lenguaje no verbal, la expresión corporal, facial, gestual, el tono de voz y la mirada, también son elementos importantes para la comunicación. A los 10 meses los bebés reconocen la expresión del rostro de sus padres, y saben que las emociones se expresan tanto con la cara como con la voz, y que la entonación y la expresión tienen que concordar. También saben cómo utilizar la sonrisa. Mucho antes de que el bebé empiece a hablar, ya sabe que la comunicación es mucho más que sonidos y palabras, y que las emociones e intenciones y deseos se pueden transmitir mediante gestos. Es curioso como durante esta etapa he observado como el Pequeño explorador se mira en el espejo mientras llora, o se planta delante del espejo y gesticula mientras observa su propia expresión. También le llaman mucho la atención los demás niños cuando lloran. 

Señalar es un gesto de comunicación único de los humanos, y es también la forma con la que los humanos aprenden el nombre de las cosas. Señalar representa un gran paso mental para el bebé, ya que su cerebro entiende que lo que importa no es la mano, sino el objeto al que señala. Ninguna otra especie de la naturaleza, ni siquiera los primates, entienden lo que quieren decir los humanos al señalar. Miran al dedo, pero no a lo que señala. Con el Pequeño explorador pasamos muchísimo rato señalando objetos y repitiendo sus nombres. A parte de los objetos de la vida diaria, nos han ido muy bien los libros con imágenes reales como éstos. 

        

Después del año, el bebé empieza el apasionante salto de la articulación de sonidos a la pronunciación de palabras. A los 18 meses el bebé cuenta con un vocabulario activo de entre 50 y 100 palabras, de las que el 70% son nombres de cosas que conocen de su vida diaria, como la comida, las partes del cuerpo, o los nombres de las personas que le rodean. En esta etapa del desarrollo, el cerebro del bebé está ocupado asociando sonidos con palabras, y después dándoles significado e intentando comprender el lenguaje. Es muy emocionante cuando el bebé es capaz de decir por primera vez papá o mamá y muy divertido cuando empiezan a intentar decir los nombres de las cosas. Una de las palabras más divertidas para nosotros en estos momentos es mandaria, o manana como dice el Pequeño explorador. También reímos mucho cuando comenzó a intentar decir patata.  

Y entre los 18 meses y los 2 años, tiene lugar un acontecimiento que se conoce como la explosión del lenguaje, y que es la etapa en la que nos encontramos ahora. De repente entienden la idea de que todo tiene un nombre y los sonidos que han estado practicando y los significados que les han atribuído se conectan. Durante la explosión del lenguaje, los niños pasan de la articulación de palabras aisladas al desarrollo de mini frases de dos palabras. En esta etapa aprenden como mínimo una palabra nueva cada 90 minutos y al cumplir los dos años suelen usar unas 300 palabras y entienden unas 1000, aunque la pronunciación aún está lejos de ser perfecta y suele ser necesario alguien cercano al niño para traducir.  

Estos dos primeros años son el momento crítico para aprender un idioma, y la interacción temprana con los padres es la semilla para la adquisición de sus dotes de comunicación, ya que los bebés aprenden a hablar mirando e imitando a los adultos de su entorno, que a menudo se verán reflejados en los actos, gestos y palabras de sus hijos.  

El animal humano es el único que cuenta con el don del habla y el lenguaje es una parte fundamental del ser humano que nos permite expresar sentimientos, recordar el pasado e imaginar el futuro. Cuando los niños empiezan a hablar su mundo interior se hace visible, sus juegos cambian cuando el lenguaje aparece, la imaginación florece, y son capaces de expresar sus sentimientos. 

Y imaginando, cantando, y decubriendo nuevas palabras y conceptos, Pequeño explorador y yo os deseamos que tengais unas felices fiestas y que el 2016 sea un año lleno de nuevos logros e ilusiones. 

Osteopatia en l'embaràs

Si estàs embarassada, o tens intenció d'estar-hi, et convé saber que l'osteopatia és una ciència mèdica que et pot ajudar a viure aquesta etapa tan important amb plenitud i benestar.

Malgrat que l'embaràs és un procés fisiològic, i que els canvis que pateix l'organisme tenen un fi en si mateixos, que és madurar l'embrió i que aquest creixi en les millors condicions possibles, si el cos no té suficient capacitat d'adaptació, hi haurà segments que fracassaran i produiran molèsties com ara dolors inguinals, lumbàlgies, ciatàlgies clàssiques de l'embaràs, dorsàlgies, cefalees, pubàlgies, dolor sacre-ilíac, restrenyiment, cremors, edema, cames cansades, entre d'altres.

L'osteopatia ajuda a què aquest procés de canvis es desenvolupi de forma adequada, minimitzant molèsties i dolors, i ajudant a preparar a la dona i al seu cos per al moment del part i el naixement.

L'osteopatia té com base del seu estudi al sistema nerviós, que és l'eix de tot aquest procés, i als teixits del cos, incloent-hi aquí el teixit connectiu que com el seu nom indica, connecta tot l'organisme i mitjançant les seves mans, l'osteòpata dóna una informació als teixits i al sistema nerviós per ajudar en la seva organització i facilitar trobar una postura equilibrada i còmode.

Les tècniques osteopàtiques promouen l'adaptació de l'estructura de la mare per fer front a les creixents demandes de l'embaràs com són l'augment de volum de l'úter, que arriba a augmentar la seva mida fins a 10 vegades, els canvis en la postura i el centre de gravetat, les alteracions en els patrons de marxa i moviment en general, la disminució d'espai en les cavitats toràcica i abdominal, així com l'augment de pes i l'estirament de diversos lligaments i teixits del cos.

Però les tensions en el cos, no només afecten l'equilibri biomecànic de la mare, sinó que també poden tenir repercussió en el desenvolupament del bebè.

L'osteopatia en l'embaràs també té com a objectiu reduir la tensió mecànica en el bebè, donant espai per a què el seu desenvolupament sigui el més còmode possible, i que el bebè pugui moure's lliurement dins de l'úter, podent girar i entrar en una posició òptima per al part i el naixement.

Els osteòpates considerem que si l'expansió de l'úter està restringida, o és inelàstica, això es transmet al fetus, de manera que l'estat i la forma del recipient (úter) limita el creixement del contingut (fetus). Amb l'osteopatia i les seves maniobres es dóna una informació al sistema nerviós que promou la millora de l'elasticitat dels teixits, la mobilitat, l'intercanvi de líquids i l'aport sanguini. Al millorar les condicions de l'úter pel que fa a elasticitat i volum, el bebè podrà moure's més i els estímuls que li arribaran seran millors, rebrà més oxigen i creixerà millor. A la vegada millorarà tot el sistema per poder tenir un part natural i arribar al part en un estat òptim.

Les tècniques d'osteopatia són aptes durant tot el període obstètric, ja que són tècniques suaus i estan dissenyades per no produir tensions als teixits, ni pertorbar el confort de la mare i del bebè. També són recomanables abans de la gestació, per afavorir el terreny mecànic i hormonal de cara a l'embaràs, així com en la recuperaió del postpart de la mare i el bebè.

És important que l'embarassada vagi a l'osteòpata tot i no tenir cap símptoma o lesió aparent, ja que mantenir un equilibri biomecànic eficient, és de gran valor per ajudar al cos de la dona a adaptar-se a les exigències físiques de l'embaràs, i minimitzar l'estrès en l'úter en creixement i el desenvolupament del bebè.

Durant l'embaràs també és indispensable que hi hagi un component actiu per part de la dona, com ioga, natació, pilates, caminar,.. ja que la dinamització de la biomecànica, redueix les dificultats durant el part. 

L'osteopatia per tant ajuda a prevenir i alleujar alguns dels dolor i problemes relacionats amb els canvis que pateix el cos durant l'embaràs, però sobretot ajuda a la mare a optimitzar els recursos fisiològics dels quals disposa per col.laborar amb la preparació d'un part més fluïd. 

Per més informació podeu deixar un comentari o podeu escriure'm a fisiotxell@gmail.com. 

Fins al proper post!

                   ----------------------------------------------------------------------------------------

Osteopatía en el embarazo 

Si estas embarazada o tienes intención de estarlo, te conviene saber que la osteopatía es una ciencia médica que te puede ayudar a vivir esta etapa tan importante con plenitud y bienestar. 

A pesar que el embarazo es un proceso fisiológico y los cambios que sufre el organismo tienen un fin en sí mismos, que es madurar el embrión y que éste crezca en las mejores condiciones posibles, si el cuerpo no tiene capacidad de adaptación ante estos cambios, habrá segmentos que fracasaran, 

y producirán molestias como dolores inguinales,lumbalgias, ciatalgias clásicas del embarazo, cefaleas, pubalgias, estreñimiento, ardores, edema y piernas cansadas, entre otras. 

La osteopatía ayuda a que este proceso de cambios constantes, se desarrolle de forma adecuada, minimizando molestias y dolores y ayudando a preparar a la mujer y a su cuerpo para el momento del parto y el nacimiento. 

La osteopatía tiene como base de su estudio al sistema nervioso, que es el eje de todo este proceso, y a los tejidos del cuerpo, incluyendo al sistema conectivo que como su nombre indica, conecta a todo el organismo. El osteópata da una información a los tejidos y al sistema nervioso para ayudar en su organización y facilitar una postura equilibrada y cómoda. 

Mediante las técnicas osteopáticas se promueve la adaptación de la estructura de la madre para hacer frente a las crecientes demandas del embarazo como son el aumento de volumen del útero, que llega a aumentar su tamaño habitual hasta 10 veces, así como los cambios en la postura y centro de gravedad, las alteraciones en los patrones de marcha y movimiento en general, la disminución de espacio en las cavidades torácica y abdominal, el aumento de peso y el estiramiento de varios ligamentos y tejidos del cuerpo. 

Pero las tensiones en el cuerpo no sólo afectan el equilibrio biomecánico de la madre, sino que también pueden tener repercusión en el desarrollo del bebé. 

La osteopatía en el embarazo también tiene como objetivo reducir la tensión mecánica en el bebé, dando espacio para que su desarrollo sea lo más cómodo posible y que el bebé pueda moverse libremente dentro del útero, pudiendo girar y entrar en una posición óptima para el parto y el nacimiento. 

Los osteópatas consideramos que si la expansión del útero está restringida o es inelástica, eso se transmite al feto, de manera que el estado y la forma del recipiente (útero) limitará el crecimiento del contenido (feto). Con la osteopatía y sus maniobras se da una información al sistema nervioso que promueve la mejora de elasticidad de los tejidos, la movilidad y el intercambio de líquidos y aporte sanguíneo. Si mejoramos las condiciones del útero respecto a su elasticidad y volumen, el bebé podrá moverse más y los estímulos que le lleguen serán mejores, recibirá más oxígeno y crecerá mejor. A su vez mejorará todo el sistema para poder tener un parto natural y llegar al parto en un estado óptimo. 

Las técnicas de osteopatía son aptas durante todo el periodo obstétrico, ya que son técnicas suaves y están diseñadas para no producir tensiones en los tejidos ni perturbar el confort de la madre y del bebé. También son recomendables antes del periodo de gestación para favorecer el terreno mecánico y hormonal de cara a un embarazo, así como para la recuperación en el post-parto de la madre y del bebé.

Es importante que la embarazada vaya al osteópata aún y no tener ningún dolor o lesión aparente, ya que mantener un equilibrio biomecánico eficiente es de gran valor para ayudar al cuerpo de la mujer a adaptarse a las exigencias físicas del embarazo, y minimizar el estrés en el útero en crecimiento y en el desarrollo del bebé.

Durante el embarazo es indispensable también que haya un componente activo por parte de la mujer como yoga, pilates, piscina o caminar, ya que la dinamización biomecánica reduce las dificultades durante el parto.

La osteopatía por tanto ayuda a prevenir y aliviar algunos de los dolores y problemas relacionados con los cambios durante el embarazo, pero sobretodo ayuda a la madre a optimizar los recursos fisiológicos de los que dispone para colaborar en la preparación de un parto y nacimiento más fluido.

Para más información podéis dejar un comentario o escribirme a fisiotxell@gmail.com

¡Hasta el próximo post!

10 activitats per fer amb bebès

Versión en español tras línea de puntos 


Hola de nou,

Tenia pensat publicar un altre post però el meu ordinador m'ha boicotejat i quan ja gairebé el tenia a punt: ploff, l'ha fet desaparèixer. Així que aquí estic amb una altra idea totalment diferent.

La maternitat és una etapa un pèl complicada al principi. De cop, t'has de fer càrrec d'un nadó i això suposa canviar radicalment el teu dia a dia i deixar de fer moltes de les coses que feies abans, com anar al gimnàs, o a prendre un cafè amb les amigues.

Passa sovint que en aquests primers mesos, les mares ens trobem en una bombolla, aïllades de la societat, tancades a casa. Però som éssers socials, i necessitem envoltar-nos dels altres, compartir experiències, i sortir de casa amb els nostres bebès.

Fer activitats fa que estiguem més contentes i amb millor energia per atendre al bebè. Per això avui us vull compartir 10 activitats que podeu fer amb el vostre bebè.

1. Mamifit: una activitat ideal per posar-nos en forma i recuperar el sòl pèlvic. Es tracta d'una classe on es combinen els abdominals hipopressius, tan beneficiosos i necessaris en la recuperació postpart, i alguns exercicis senzills de tonificació muscular. És com anar a un gimnàs exclusiu per mares acompanyades dels seus bebès.

©RAPbarcelona, S.L., 2016

2. Ioga: per mi va ser una experiència molt bonica fer ioga els primers mesos de vida del meu bebè. Les classes de ioga són un moment de calma i de connexió, de respirar junts. Es treballa l'atenció plena en l'aquí i l'ara. A part de fer exercicis encarats a la mare, també hi ha una estona on es fa massatge al bebè, estiraments, cantar-li mantres. En definitiva, és una activitat per gaudir tots dos i a part els bebès renoven la seva energia i després dormen millor.

3. Música per nadons: per mi de les millors activitats per fer amb bebès. La música estimula el desenvolupament, i a les classes de música els bebès experimenten amb el ritme, el moviment, el llenguatge, la gestualització, els sons, els instruments. La comunicació que es genera entre mare, pare i fill mitjançant la música és estupenda. A part, aprens cançons infantils que més enllà de la classe de música, passen a formar part del teu dia a dia. Des que anem a música que cantem molt, i al petit explorador li encanta.

4. Massatge infantil: El contacte és primordial en els primers mesos de vida. Mitjançant el massatge el bebè descobreix els límits del seu cos, i sent diverses sensacions com calor, pressió, pessigolles. Els massatges també són eficaços per fer passar els mals de panxa, i per relaxar-los. Hi ha bebès que gaudeixen molt del contacte i que s'adormen mentre els acarones. Aquest no és el nostre cas, tot i que m'encantaria que fos així.

5. Idiomes: els estudis confirmen que els primers anys són els millors per absorbir idiomes. Així que és un bon moment per introduir un segon o tercer idioma, com per exemple l'anglès. Quan el petit explorador era bebè, vaig aprofitar que tinc els fascicles del mètode Vaughan i posava els cd's a casa i repetia les frases com un lloro. Actualment el petit explorador s'enfada quan poso els cd's, però mirem vídeos i cantem cançons en anglès per mantenir el contacte amb l'idioma. Per aprendre un idioma extranger, a part d'escoltar, escoltar, i escoltar,  el millor és vincular l'idioma amb una persona o situació concreta; per aconseguir-ho podem anar a tallers on anar a parlar anglès, com per exemple el de La mama vaca o, si teniu l'oportunitat, podeu quedar amb alguna mami que domini l'idioma i parlar amb ella en anglès mentre els bebès juguen. Si ho preferiu, hi ha acadèmies on tenen programes lingüístics adaptats als mes petits, com el Kids and us.

6. Natació: malgrat que recentment s'ha publicat un estudi que relaciona la natació en bebès amb el risc de patir malalties pulmonars i on no es recomana aquesta activitat a menors de dos anys, la natació per bebès o matronatació aporta beneficis. A part de ser una activitat en un medi diferent de l'habitual, on el bebè aprèn noves habilitats. Això si, si decidiu fer-ne, assegureu-vos que la piscina sigui apta per als bebès, i que la desinfecció no sigui amb clor, per evitar riscos.

7. Dansa amb porta nadons: cada cop hi ha més llocs on poder fer dansa amb porta nadons. Podem trobar des de dansa clàssica, a contemporània o oriental. I és que el ball és un molt bon exercici per mantenir-nos en forma alhora que ens divertim, i encara és millor si ho podem compartir amb els nostres fills! Al petit explorador li encanta que l'agafi en braços i em posi a ballar, així que si no voleu anar a un taller, podeu ballar a casa. Segur que us divertireu.

8. Senderisme: les excursions són una activitat ideal per fer en família.  Actualment hi ha moltes vies verdes  que són camins planers aptes per tots els públics tot i que amb un porta nadons ergonòmic, pots desplaçar-te per la muntanya sense dificultat, sempre amb cura i sentit comú. A més als bebès els encanta adormir-se mentre la mare o el pare camina. Per mi, a part de fer exercici, el millor de sortir a passejar per la muntanya és envair-me de les meravelles que ens ofereix la natura com els seus colors, les seves olors, els sons dels ocells, i la calma.

9. Biblioteca: la majoria de les biblioteques municipals tenen zones adaptades per als bebès. Acostumen a ser zones diferenciades, amb estanteries baixes i amb contes adients per als més petits. A part sovint hi ha activitats programades com conta-contes, música, clowns. Ens encanta anar a la biblioteca a descobrir contes nous.

10. Estiraments: una activitat senzilla, que es pot fer a casa en qualsevol moment. Aprofitant aquestes estones on el bebè està a terra descobrint el moviment, podem interactuar i jugar amb ell, mentre treballem els nostres músculs i la nostra elasticitat, sovint oblidada. Ser més flexibles ens ajudarà a evitar lesions i sentir-nos millor.

Tonificar, respirar, cantar, tocar, parlar, nedar, ballar, caminar, llegir,estirar...

Fins al proper post!